"Oco! que ens eixuguen el riu"

El tripartit veta la compareixença dels BRIF que van fugir del lloc on van morir cinc bombers al foc d'Horta

46 persones compareixeran a partir de la setmana vinent davant la comissió parlamentària que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan que va provocar la mort de 5 bombers del GRAF de Lleida. Així s'ha decidit aquest matí a la comissió. Finalment, el nombre de compareixences serà superior al proposat inicialment pel tripartit, però inferior a les exigides per CIU i el PP. Una de les compareixences no acceptades pels socis que formen el Govern català és la dels responsables dels BRIF de Daroca, a l'Aragó, la unitat que va fugir a temps del lloc on van morir els cinc bombers en considerar que les zones de seguretat no garantien la seva integritat. Aquesta compareixença era considerada clau per esclarir els fets per part dels partits de la oposició. D'entre les persones que compareixeran hi ha el màxim responsable de l'operatiu d'extinció de l'incendi, el conegut amb el nom clau de "Delta 0". També hi compareixeran els comandaments dels GRAF i dels Agents Rurals i el director general de protecció civil. A nivell polític, els compareixents seran el conseller d'Interior, Joan Saura, el de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el secretari general d'Interior, Joan Saura, entre d'altres.

Arrenca la comissió d'investigació d'Horta de Sant Joan amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional

Els treballs de la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan han començat aquest dilluns amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional. El president del Parlament, Ernest Benach, ha subratllat que els membres han de ser conscients que 'l'atenció del país estarà posada' en ells, i s'ha mostrat convençut que la comissió 'donarà el màxim exemple de rigor i sentit institucional'. El president de la comissió, el socialista Higini Clotas, ha assegurat que la seva intenció és que no quedi cap dubte del que va succeir el passat mes de juliol, i ha demanat un treball 'de rigor, de serietat i de responsabilitat' per donar resposta a allò que l'opinió pública reclama. La comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan comença aquest dilluns a treballar per esclarir què va fallar en la gestió de l'incendi que va costar la vida a cinc bombers. Presideix la comissió el socialista Higini Clotas, que ha demanat un treball de rigor, de serietat i de responsabilitat perquè no quedi cap dubte del que va passar el mes de juliol passat. Convergència i Unió ha forçat aquesta comissió d'investigació després davant la negativa d'impulsar-la per part del propi Govern. De fet, la gestió de l'incendi ha generat durant les darreres setmanes un debat polític intens que fins i tot va provocar la compareixença els consellers d'Interior i de Medi Ambient. A partir de la setmana que ve, tant Joan Saura com Francesc Baltasar seran dues de les trenta persones que estan previstes que compareguin a la comissió d'investigació.

Debatint sobre la llei de vegueries

Puigcercós demana a CiU i PP que deixin les crítiques sectàries i partidistes i treballin per desenvolupar la llei de vegueries.

Continuem debatint...

Hi ha possibilitat de treballar conjuntament per desenvolupar la llei de vegueries?

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries ha arribat aquesta setmana al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries; una, la nostra, la de les Terres de l’Ebre. El que el delegat del Govern, Lluís Salvadó, qualificava “d’un dia històric” perquè suposa per al territori que, “després de 300 anys trencar en aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre pols, en què s’arraconava a les Terres de l’Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa”, per a altres no és més que una falta de respecte cap al territori perquè no s’ha buscat el diàleg ebrenc imprescindible per aprovar una llei d’aquestes característiques. La nova ordenació, per tant, ha aixecat reticències, i sembla que, el que hauria d’ haver estat motiu de satisfacció, ha passat a deixar més disputes i fronts oberts a l’Ebre. Unes discrepàncies territorials que passen, bàsicament, per “un debat estèril i manca de consens territorial”. Així ho afirmava l’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferré, al criticar la “precipitació” amb què s’havia aprovat el Projecte, document que considera 'buit de contingut' i 'amb incerteses' pel que fa a les competències i al finançament. Oportunitat política o oportunitat social? La proximitat de les eleccions fan decantar-se a Ferré per la primera possibilitat més que per la segona. Si bé ha assegurat que està 'a favor de la llei', ha afegit que “no és el moment apropiat per remoure coses tant delicades”. Al seu parer, es tracta d'una 'cortina de fum' d'un Govern que “crea problemes en lloc de solucionar-los, que vol marcar-se un triomf al final d’una legislatura i que intenta tapar totes les inversions públiques que no s’han fet i que ens pertocaven durant els últims anys”. ERC ha volgut deixar clar, en aquest punt, els 220 milions d’euros que hi ha previstos per al 2010, i “la deixadesa que es van trobar quan van arribar desprès de 23 anys de Govern Convergent”, paraules del president del partit Joan Puigcercós que visitava les Terres de l’Ebre aquest dijous.

Un altre front obert... el tema del finançament. Mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, ha garantit que la llei no comportarà 'més administracions, ni més funcionaris, ni més despesa', sinó que significarà, ha dit, 'més racionalitat, proximitat i un millor servei al ciutadà'; altres veus afirmen que superposarà un nou nivell administratiu i podria fer perdre inversions. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, valorava positivament l'aprovació; però també remarcava que en el tràmit parlamentari encara s'hauran 'd'esmenar' certs aspectes importants com el finançament o les competències.

Un altre tema espinós, la capitalitat... “si la ciutat de Tortosa compta amb les delegacions del Govern, Amposta ha de ser la seu del Consell de Vegueria' de les Terres de l'Ebre”, ha dit Manel Ferré; mentre que Bel afirma que aquí sí que trobem un consens territorial en què la capital de Baix Ebre s’ emporti la capitalitat i que, per tant, no hi ha ni haurà cap debat ni actual ni pròxim.

Sigui com sigui encara és molta la feina que s’ha de fer i queden dos passos fonamentals per aconseguir la vegueria: l'aprovació definitiva de la llei pel Parlament i la modificació estatal de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que ha de permetre la divisió de la Diputació de Tarragona. El que sí podem afirmar és que amb la vegueria de l’Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l’Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació. Però, si es pot evitar, sense disputes territorials internes... perquè posem en perill la nostra coherència de territori.

El Govern aprova avui el projecte de llei de vegueries que deixa enrere les quatre províncies

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries arriba avui al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries. Així la província de Barcelona es dividirà en les vegueries de Barcelona i la Catalunya Central, aquesta útlima inclourà a més de l'Anoia, el Bages, Osona i el Berguedà, també el Solsonés, comarca que fins ara forma part de la província de Lleida. Aquesta per la seva part, també passa a tenir dues vegueries, Lleida, al sud, i l'Alt Pirineu i l'Aran al nord, que en aquest cas inclourà també la comarca de la Cerdanya, fins ara compartia territori entre les províncies de Lleida i Girona. També Tarragona es dividirà en les vegueries de Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, mentre que Girona seguirà igual. La nova ordenació ha aixecat reticències a territoris com el Penedès que es vol establir com a vegueria pròpia, la Val d'Aran que fa un pas més enllà i demana ser una entitat territorial autònoma o a Tarragona on s'han reactivat les disputes històrics amb Reus sobre drets de capitalitat. Unes discrepàncies territorials que les darreres setmanes s'han traslladat també dins del propi tripartit, bàsicament entre ERC impulsora de la llei i el PSC, conscient de la manca de consens territorial. Però la celebració la setmana passada d'una reunió entre el president José Montilla i la cúpula d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao, va permetre finalment desencallar una llei iniciarà avui la seva tramitació al Parlament perquè la pugui ser aprovada, com pretenia ERC, en aquesta legislatura.