El punt de vista convergent de l' episodi d'Ascó

Benefici econòmic o Hipoteca de Futur? Una altra setmana polèmica per a l'Ebre

El tripartit ha acordat una proposta de resolució en què insta el Govern a sol.licitar a l'executiu espanyol que 'desestimi de manera definitiva la ubicació' del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears en el terme municipal d'Ascó ' vista la manca de consens territorial i social'. Els socis del Govern ja han lliurat aquesta proposta a l'oposició perquè l'estudiï i es votarà el proper ple del Parlament. Sens dubte, una reacció més al que ha estat la noticia de la setmana, noticia que ha ocupat portada i pàgines centrals dels mitjans de comunicació d’ arreu del país. Les Terres de l’Ebre tornen a ser, malauradament, protagonistes de la discòrdia i l‘enfrontament. Tot i el rebuig polític i social que manifestava el territori els darrers dies, l'Ajuntament d'Ascó aprovava, aquests dimarts, per set vots a favor i dos en contra, la seva candidatura per acollir el magatzem nuclear. Eren els quatre regidors de Convergència i Unió, el del PSC i dos regidors independents els que donaven el sí. L'alcalde defensava aquesta decisió per garantir el futur del municipi. Només dos edils, independents, votaven en contra perquè dien que s'havia menystingut l'opinió d'alguns ciutadans. “Estic indignat amb aquests alcaldes que es creuen que saben més que ningú i que amb les seves decisions afecten a tota Catalunya, sense ni tan sols havent consultat amb els seus propis veïns”, “Que no siguin tan hipòcrites i ho diguin clar, que aposten per l’ energia nuclear i pels 6 milions d’ euros que rebran”; aquests eren alguns dels comentaris que es podien sentir d’ entre les 200 persones que es manifestaven a les portes del consistori mentre a dintre se celebrava el ple. Algunes més, mig miler, i una mica més lluny, a Barcelona, es concentraven també dimecres al vespre a la Plaça Sant Jaume per rebutjar la candidatura d'Ascó al cementiri. El símbol de l'energia nuclear fet d'espelmes il.luminava el centre de la ciutat comtal. Membres de grups ecologistes com Greenpeace, Tanquem les nuclears i Ecologistes en Acció, cridaven consignes com 'Nou regidors no poden decidir el futur de tot un país' i 'Centrals nuclears ni a les Terres de l'Ebre ni enlloc'. “Les Terres de l’Ebre sempre han estat solidàries amb Catalunya. Ara cal que la veu de tota Catalunya es faci sentir aquests dies en contra del cementiri nuclear” afirmaven veus republicanes. Una solidaritat que, com s’ha vist, no s’ha fet esperar. Per tant, davant la obvia 'manca de consens territorial i social' existent, polítics i institucions ja han posat en marxa el procés per aconseguir desestimar el projecte; la proposta de resolució que comentàvem del tripartit i la petició de l'equip de govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre al Departament de Governació i als serveis jurídics del Servei d'Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona un informe que estableixi quin és l'organisme legitimat per impugnar el ple de l'Ajuntament d'Ascó. El president de l'ens comarcal, Bernat Pellisa, ha assegurat que, si l'informe reconeix que el Consell Comarcal pot fer-ho i dóna 'suficients garanties', l'ens ho durà a terme. També CiU ha estat en el punt de mira de molts per formar part l’ alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, del partit. Els convergents mostraven el seu “no” contundent a la instal.lació, recordaven que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment” i emplaçaven el President Montilla a pronunciar-se. Aquest ja ha mostrat el seu rebuig, però recorda que és l'estat qui prendrà la decisió final.

Ascó, a Tarragona; Yebra a Guadalajara; Villar de Cañas, a Conca; i sembla, ara, Santervás de Campo, a la província de Valladolid, que podria ser el quart candidat a acollir el magatzem nuclear. Afortunadament per a les Terres de l’Ebre, a Ascó li surten competidors, i a l’igual encara no està tot decidit.

L'associació de municipis nuclears confirma Ascó i Yebra com a candidates

Foto: cincodias.com

L'encaixada de mans dels alcaldes d'Ascó i de Yebra, representa el principi de la cursa per acollir l'anomenat Cementiri Nuclear. Tots dos han viscut situacions convulses els darrers dies per l'oposició veïnal però avui han rebut el suport decidit de l'Associació de Municipis Nuclears, amb l'excepció dels alcaldes de Flix, de la fatarella i de Corbera d'Ebre. Ascó, a Tarragona, Yebra a Guadalajara, i sembla que Villar de Cañas, a Conca, tot i que aquesta no forma part de l'Associació de Municipis Nuclears. A Ascó li surten competidors. Una bona notícia per al president de la Generalitat, José Montilla, que ha manifestat el seu rebuig a la candidatura d'Ascó perquè Catalunya ja contribueix sobradament a l'energia nuclear. Avui, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha replicat les paraules de Montilla afirmant que Catalunya consumeix més energia nuclear de la que produeix.

Sant Carles de la Ràpita a FITUR

Sant Carles de la Ràpita s’ha presentat enguany a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR) amb un nou distintiu d’excel•lència turística, el que li atorga el Col•lectiu de Cuina La Ràpita-Delta de l’Ebre, que ve a sumar-se al d’Estació Nàutica. Així, la promoció del municipi com a destinació turística ha anat més enllà de la seva presència a l’estand de la marca Terres de l’Ebre i ha tingut un protagonisme especial dins l’espai de Turisme de Catalunya.

Ascó diu SÍ

Foto: EFE

Ja és una realitat. Tot i les manifestacions i veus contràries de tot un territori, l'Ajuntament d'Ascó ha aprovat, per set vots a favor i dos en contra, la seva candidatura per acollir el magatzem nuclear. Han estat els quatre regidors de Convergència i Unió, el del PSC i dos regidors independents els que han donat el sí. L'alcalde ha defensat aquesta decisió, que ara està en mans del govern espanyol, per garantir el futur del municipi i perquè està convençut que no hi ha riscos. Només dos edils, independents, han votat en contra perquè diuen que s'ha menystingut l'opinió d'alguns ciutadans. El rebuig s'ha estès als veïns del municipi i unes 200 persones s'hi han manifestat en contra mentre se celebrava el ple.

Altre cop en el punt de mira...

foto:www.eitb24.com

Més de cinc-centes persones han assistit aquest dimecres al vespre a Móra d'Ebre a l'assemblea informativa organitzada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), per debatre sobre la possible ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Catalunya, i en concret a Ascó (Ribera d'Ebre), municipi que podria presentar-se com a candidat per acollir-lo. L'acte ha comptat amb la presència de nombrosos càrrecs electes de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, que han coincidit en expressar el seu rebuig a la possible instal·lació al territori de l'anomenat cementiri nuclear. L'assemblea ha acordat dur a terme diverses manifestacions contra el MTC.

Les il.lusions que ens mouen... vídeo de presentació per un concurs de la tele ;-)

Revifa el foc d' Horta... Analitzem els fets fins avui...

El subdirector general operatiu dels Bombers de la Generalitat, Joan Rovira, i el cap de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre, Félix González, han explicat aquest dijous tots els detalls de l'informe tècnic elaborat sobre què va passar exactament a l'incendi d'Horta de Sant Joan, com es va gestionar l'emergència i perquè es va produir la tragèdia. Es tracta d'un informe extens, rigorós i molt documentat, que incorpora el testimoni de bona part dels professionals que van treballar en l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com la transcripció de totes les comunicacions durant l'incendi i un gran volum d'imatges gràfiques. L'informe conclou que es va tractar d'un accident «imprevisible i inevitable» perquè les ratxes de vent de molta potència i els nuclis de tempestes propers no previstos, sumats a l'orografia de la zona i la impossibilitat d'utilitzar mitjans aeris per culpa del vent, van crear unes condicions excepcionals que van causar la tragèdia. Aquestes declaracions explicatives es feien desprès que sortís als mitjans de comunicació la noticia que era que a les quatre i sis minuts de la tarda del 21 de juliol del 2009, quan l'equip de sis bombers del GRAF situats en primera línia del foc que cremava els Ports, alertava per primera vegada que estaven en perill. Sis minuts més tard trucaven a la seu de Lleida, explicant que no obtenien resposta. A les cinc de la tarda, el centre de comandament deixava de rebre senyal dels bombers. L'última comunicació que es rebia era de l'únic supervivent: «Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar». I és que la realitat és que, desde que dissabte passat s’aixequés el secret de sumari del cas, i dilluns d’aquesta mateixa setmana el conseller d'Interior, Joan Saura, compareixia al Parlament per donar explicacions sobre la detenció dels dos suposats autors de l'incendi, dos joves veïns de la zona de 27 i 26 anys que segons la investigació engegada pels Mossos d'Esquadra de les Terres de l'Ebre haurien encés foc a terra tot i estar prohibit; i les paraules de l'advocat de la família d'un dels cinc bombers que van perdre la vida assegurant que la jutgessa de Gandesa que portava el cas tenia indicis per considerar que el foc havia estat intencionat i no accidental; cada dia hem anat coneixent més dades i reaccions envers el tema. Dades contradictòries, retrets, impotència, acusacions, enganys, equivocacions, hipòtesis, crítiques, insinuacions...

La «dura» realitat, però, és que els veïns d'Horta de Sant Joan reviuen aquests dies el malson en què es va convertir l'incendi als Ports, el passat mes de juliol. Amb tot, les sensacions d'ara són noves ja que, malgrat la tristor en el record per la mort de cinc Bombers, se senten alleugerits perquè afirmen que el temps els ha donat la raó. L'admissió per part del Govern que hi podria haver errors en l'informe que assenyalava un llamp com la causa de l'incendi, reafirma el que, des d'un principi, van dir alguns veïns d'Horta, que asseguraven que el foc s'havia originat a la zona del Mas del Pixantó, a un quilòmetre del Pinar de Don Pedro, lloc on se suposava que hauria caigut el llamp. Mentre d’una banda, no s’han escatimat esforços per intentar conèixer la veritat dels fets, d’altra els diferents partits polítics han carregat fort contra el Govern de la Generalitat.

S’ha criticat la 'desinformació i la confusió' 'per tapar els problemes de coordinació, s’ha parlat de la incompetència d'alguna gent', s’ha exigit el perdó pels errors que es van cometre i possibles dimissions... Però el fet important aquí, discrepàncies apart, és que es faci la feina ben feta, es conegui la realitat dels fets i els culpables de l' incident adquireixin les responsabilitat oportunes davant la magnitud de la tragèdia.

Un aniversari molt especial

La parròquia de l'Aldea commemora el seu 850é aniversari. Canal Te parla amb mossén Víctor Cardona sobre la història d'aquesta i els actes de celebració programats per aquest 2010.

Els Bombers van situar l'origen del foc d'Horta a 800 metres d'on va caure el llamp

Foto: Elperiodico.com

L'incendi d'Horta de Sant Joan es va originar a 800 metres del punt on va caure el llamp. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe de 436 pàgines que els Bombers van entregar al jutge de Gandesa que porta el cas i que ara s'ha conegut gràcies a l'aixecament del secret de sumari. La ubicació de l'inici de l'incendi doncs coincideix amb la investigació dels Mossos que situen en aquest mateix lloc el punt on els dos joves detinguts haurien fet foc. Un foc que la jutgessa considera que hauria estat, segons tots els indicis, intencionat. De ser així, els dos detinguts podrien ser també acusats de cinc homicidis imprudents. Precisament la fotografia publicada avui pel Periódico és una prova més que demostraria la intencionalitat de les seves accions. Es tracta d'un dels dos detinguts fotografiat minuts després d'haver presumptament encès el foc al bosc. Els Mossos d'Esquadra van poder recuperar aquesta i 14 fotografies més que els joves van fer aquell dia, tot i haver-les esborrat de la càmera. Les noves informacions han estat molt ben rebudes pels veïns d'Horta de Sant Joan que des del primer moment ja van posar en dubte la versió oficial del llamp donada per la Generalitat. L'informe dels Bombers descobreix també que la situació de l'incendi va ser tant complicada el dia en que van morir els cinc Bombers de Lleida que va 'posar al límit' el dispositiu d'extinció del foc posant en risc' fins a un centenar d'efectius.

La jutgessa té indicis per considerar que l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser intencionat

                                                Foto: Segre.com

L'advocat de la família d'un dels cinc bombers que van perdre la vida en l'incendi d'Horta de Sant Joan, ha assegurat, que la jutgessa de Gandesa que porta el cas té indicis per considerar que el foc va ser intencionat i no accidental com asseguren els dos detinguts. De confirmar-se aquest extrem, se'ls podria acusar d'homicidi involuntari, el que els suposaria una pena de fins a 10 anys de presó. L'advocat de la família Espinet també està estudiant si la gestió dels responsables del dispositiu per apagar l'incendi va ser la correcta ja que, tot i que des de la Generalitat sempre s'ha qualificat de 'impecable' els familiars 'no ho tenen clar'. Gràcies a l'aixecament del secret de sumari, les famílies dels bombers morts tindran més indicis per decidir si tramiten o no una acusació contra la administració. D´altra banda, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha defensat que el treball dels agents rurals en l'anàlisi de les causes de l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser 'exhaustiu, científic i rigorós' i ha assegurat que el passat juliol l'única hipòtesi era que un llamp havia originat el foc. Després que els Mossos d'Esquadra hagin detingut dos joves com a presumptes autors de l'incendi, Baltasar ha defensat que no hi ha va haver 'precipitació' i ha descartat dimitir com a conseller de Medi Ambient així com depurar responsabilitats per aquest cas.

L' Incendi d'Horta

El conseller d'Interior Joan Saura compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre la detenció dijous passat dels dos suposats autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan on van morir cinc bombers. Es tracta de dos joves veïns de la zona de 27 i 26 anys que segons la investigació engegada pels Mossos d'Esquadra de les Terres de l'Ebre haurien encés foc a terra tot i estar prohibit. També s'ha sabut que anteriorment tots dos havien estat contractats per la Generalitat per la neteja dels boscos i que fins i tot un d'ells havia treballat com a Bomber. Se'ls imputa, entre d'altres, cinc delicte d'homicidi per imprudència. Així doncs, la nova investigació contradiu la versió oficial que el Govern va donar pocs després dels fets que situava com a fortuïtes les causes del foc. Les contradiccions entre totes dues versions ja han aixecat les crítiques de l'oposició que titlla el Govern d'incompetent i d'haver enganyat.

El president de la Generalitat, José Montilla, ja ha respòs les crítiques lamentant que des de l'oposició no es feliciti als Mossos per la investigació. En una entrevista als Matins de TV3 Montilla també ha explicat que 'els primers indicis' apuntaven que el foc havia estat provocat per un llamp, 'però que va ser després quan es va continuar investigant' quan s'han trobat noves dades que apunten que el foc va ser intencionat'.

Fava o figureta?

Una pastisseria ens obre les portes per conèixer l' el.laboració del tradicional Tortell de Reis. Una de les primeres sortides de l' any dels informatius amb molt bon gust!

Primers fets que marquen l' entrada d' aquest 2010

La portada de l’últim MésEbre abans de vacances deia “Els Reis ens portaran una vegueria”. Han passat reis, i la realitat és ben diferent. L’aprovació de l’avantprojecte havia de ser el passat 5 de gener, i no fou així. Ara, les últimes notícies que ens arriben al respecte és que el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, admet que la llei de vegueries no té data d'aprovació i que es no pot saber quan s'aprovarà la llei després que el president de la Generalitat, José Montilla, manifestés davant dels consellers que la llei no s'aprovarà fins que estigui madura i que només ell decidirà quan s'inclourà a l'ordre del dia de Govern. La vegeueria de les Terres de l’Ebre havia de ser una de les de primera creació, per tant, les reaccions no s´han fet esperar. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, considera que l'ajornament de la llei de vegueries demostra que el tripartit «és un govern en descomposició». Segons Bel, el PSC, ERC i ICV no estan negociant si tiren endavant la llei, sinó com s'ho faran perquè semble que el govern vol les vegueries, però sense deixar prou temps perquè la llei siga aprovada pel Parlament. L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, entén que no es pot tirar endavant l'avantprojecte de llei de les vegueries sense comptar amb el consens dels diferents territoris. Amb tot, la llei es queda en «stand by». També el conseller de Governació a l’Ebre, Carles Pasqual, ha comentat a MésEbre que des de el Departament lamenten la decisió i resten expectants amb molta prudència i esperant futurs aconteixements. «El que no ni ha és voluntat política, i això és el principal que es necessita. A més, les posicions tant viscerals i provincialistes de diferents territoris i alcaldes no han ajudat a aquesta aprovació».

Primers fets que marquen l' entrada d' aquest 2010

El proper dia 12 de gener es realitzarà l'apagada analògica de la televisió a les Terres de l'Ebre. Però, la pregunta és... estem tots preparats? Per assegurar-se que sigui així, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha instal•lat, aquests dies, a diversos indrets del territori ebrenc, una caseta informativa on els interessats i curiosos que s'hi han acostat han pogut trobar informació sobre la Televisió Digital Terrestre, merchandising variat, i dos televisors, un amb TDT i l'altre sense, per poder veure la diferència. D’ altra banda, el Ministeri d'Indústria també informava, aquesta mateixa setmana, de les dates exactes de l'apagada a les zones incloses en la segona fase del procés de transició a la TDT. Així que el que abans eren rumors i especulacions, ara ja és un fet, Canal TE començarà a emetre en digital a partir de la setmana vinent. Tot i les peticions requerides, ja fa algun temps, per part de l' audiència, no podia ni ha pogut ser abans… I és ara, amb l' acord ja assolit i contracte sobre la taula firmat per part de les 4 parts interessades, que a partir d'aquesta «definitiva » data ja podran començar a emetre a totes les Terres de l'Ebre els quatre canals de televisió digital terrestre que van obtindre la concessió en el seu moment. A banda de Canal TE, del qual parlem, per ser el primer en donar el pas, els altres concessionaris de la TDT local al territori són l'empresa editora del setmanari La Veu de l'Ebre, Canal Català Ebre i Ebre TV, el canal públic que hauria d'impulsar un consorci d'ajuntaments. Els quatre operadors, que emetran conjuntament pel múltiplex 34, hauran de compartir els costos per transportar el senyal. Una reunió a Barcelona, fa aproximadament un mes, va posar els principals problemes que hi havia «digitalment» parlant al territori; tant els problemes polítics i econòmics del canal públic com la delicada situació empresarial de Canal Català Ebre. Aquests eren, fins al moment, els dos obstacles principals que havia de superar la TDT local del territori per encegar-se. Problemes, sembla, aparentment resolts, que donen pas a que si vostè abans no podia gaudir de la programació de Canal TE per haver jubilat fa temps la televisió de tota la vida, a partir de la setmana que ve, ja la trobarà al seu canal del comandament. Seguint amb els criteris de la televisió des de el seu naixement, ara fa ja tres anys, però incrementats amb els propòsits que es fan per al 2010 i la millora de qualitat que ens permetrà, a partir d'ara, la nova tecnologia. Per la part que ens ocupa aquí, al nostre territori, seria i és interessant que totes les llars estiguin adaptades ja, a hores d’ara, a la TDT, per poder sintonitzar el primer canal que passarà a emetre en digital a l’Ebre, com hem dit, Canal TE, sempre al servei de la proximitat i a l’actualitat «de casa nostra».

Deixem enrere un any difícil... un 2009 que, sens dubte, passarà a la història com l' any de la crisi econòmica. Un any on moltes empreses s' han vist obligades a tancar portes i acomiadar molts treballadors, deixant en una futura incertesa laboral a moltes famílies de tot Catalunya. Ràbia, impotència, fragilitat... són molts els adjectius que podríem utilitzar per definir el que ha viscut gran part de la societat aquests 12 últims mesos. La meva feina a Canal Te, al capdavant dels seus informatius, m’ha permès viure gran part d' aquests moments i sentir-me partícip de la impotència de les persones que tenia a l’altre costat de la càmera. També han hagut altres moments importants... la continua lluita de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per defensar "lo nostre"; la feina tampoc gens interessada de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya davant els repetitius successos "ja gairebé de risa" de les central que tenim aquí prop; la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia davant, sembla, l' imminent Projecte Castor; les reivindicacions constants de les millores connexions amb la resta dels catalans; l' estació ferroviària de primer ordre de l'Aldea... No direm que hem aconseguit poc...però podem aconseguir molt més.