Els dos joves que van causar l'incendi d'Horta sortiran de la presó sota fiança de 6.000 Euros

Foto: elpunt.cat

Els dos joves acusats d’haver provocat suposadament l’incendi d’Horta de Sant Joan sortiran sota fiança si paguen una fiança de 6.000 euros. L’Audiència de Tarragona ha acceptat d’aquesta manera la petició dels advocats, tot i que ha retirat el passaport dels dos imputats i els obliga a presentar-se al jutjat cada quinze dies. Paral·lelament, a Gandesa, la jutgessa que instrueix el cas d’Horta ha escoltat el cap dels BRIF aragonesos que van fugir de la zona on van morir els 5 bombers del GRAF Lleida. Els bombers del ministeri de medi ambient s’han defensat de les crítiques que van fer davant del tribunal els responsables del GRAF al voltant de la seva fugida sense avisar. Tampoc comparteixen les acusacions les famílies dels bombers que van perdre la vida. El seu advocat continua apuntant als comandaments.

Abans de la compareixença dilluns al Parlament dels BRIF, avui també s’ha conegut que la cap de la sala decontrol dels Bombers de Tarragona ha declarat que durant els moments més crítics de l’incendi, el màxim comandament, el Delta 0, no va estar localitzable.

Ascó i vuit municipis més, candidats definitius al cementiri nuclear

Ascó (Ribera d'Ebre); Santervás de Campos (Valladolid); Yebra (Guadalajara); Villar de Cañas (Cuenca); Zarra (València); Albalá (Cáceres); Melgar de Arriba (Valladolid); Torrubia de Soria (Soria) i Congosto de Valdavia (Palencia) són els nou municipis que finalment optaran a acollir el magatzem temporal centralitzat –cementiri nuclear- un cop la Comissió Interministerial ha acceptat les al.legacions que havia fet Congosto de Valdavia contra la seva exclusió en una primera fase de selecció. En canvi, la Comissió ha deixat definitivament fora del procés cinc municipis, dels què quatre han desistit voluntàriament i un no havia adoptat l'acord en ple dins del termini. Finalment seran 9 municipis els que optaran a per acollir el cementiri nuclear. Ascó competirà doncs amb Santervás de Campos i Melgar de Arriba, a Valladolid, Yebra, a Guadalajara, Villar de Cañas, a Cuenca, Zarra, a València, Albalá a Cáceres, Torrubia de Soria i Congosto de Valdavia a Palencia. La comissió Interministerial ha exclòs cinc pobles perquè no complien les condicions exigides. Ara, un cop publicada aquesta llista, el ministeri d'Indústria analitzarà les característiques de cada poble i comunicarà als ajuntaments les zones que no siguin aptes per allotjar aquesta polèmica infraestructura. El ministre Miguel Sebastián assegura que el procés d'adjudicació serà totalment públic i els municipis es tractaran per igual en un concurs transparent. Precisament la transparència és el que critiquen ICV i ERC que aquesta setmana presenten dues iniciatives parlamentàries al Congrés per paralitzar tot el procés.

El GRAF de Tarragona acusa els partits d'haver creat un incendi polític i l'anomena 'eleccions 2010'

                                                                 foto: ACN

El cap dels GRAF de Tarragona i Terres de l'Ebre, Ricard Expòsito, ha carregat aquest dilluns contra els partits polítics durant la comissió d'investigació d'Horta de Sant Joan. Segons Expòsito, alguns han creat un foc 'polític i mediàtic' que ell mateix ha anomenat 'eleccions 2010'. El GRAF ha deixat clar que els bombers no treballaran en aquest incendi i ha demanat respecte per als seus companys morts, respecte que 'no s'ha tingut en algunes de les actuacions d'algun membre d'aquesta comissió'. 'S'han saltat totes les fronteres del respecte i de la dignitat', ha denunciat. Indignat, Expòsito ha criticat les filtracions a la premsa d'arxius de veu i ha demanat que l'autor marxi de la comissió.

L'advocat de les famílies de dos bombers morts confia que les declaracions dels GRAF demostrin la 'descoordinació'

L'advocat de les famílies de dos dels bombers que van perdre la vida a l'incendi d'Horta de Sant Joan, Pau Simarro, ha manifestat que espera que les explicacions dels set bombers del GRAF, que aquest dijous declaren al jutjat de Gandesa, 'corroborin' que els bombers morts 'no van tenir la informació necessària per prendre la decisió correcta i adequada' i poder salvar la vida i que 'ningú els va dir que havien de marxar'. Segons el lletrat, aquest fet seria 'una omissió greu per part dels comandaments', de manera que els testimonis dels GRAF, que Simarro confia que continuaran 'dient la veritat', 'seran molt útils per a la instrucció i per confirmar que hi va haver descoordinació'.

"Per uns preus justos"

Asaja i Unió de Pagesos fan una crida a participar a la manifestació que es farà aquest dissabte 20 de febrer a Barcelona per reclamar al govern una política agrària que freni la pràctica de les grans distribuïdores en la fixació dels preus agrícoles i ramaders. Canal Te parla amb el coordinador d'Asaja a Terres de l'Ebre, Albert Castelló, per conèixer la realitat que està vivint el sector en aquest actual context de crisi econòmica.

Un veí denuncia que els Rurals van instar-lo a callar quan va voler demostrar que l'origen del foc no era el llamp

El veí d'Horta de Sant Joan Lluís Gil ha denunciat durant la seva compareixença davant la comissió parlamentària que un agent rural va anar a buscar-lo poc abans de declarar el dia 28 per demanar-li 'que callés, que no sabia el que deia'. El veí, pagès, situava l'origen del foc lluny de l'arbre calcinat que, segons els rurals, va ser la font d'ignició del foc. Gil va 'intentar declarar en diverses ocasions' però no ho va aconseguir fins dies després de la intervenció del conseller de Medi Ambient. Els Rurals al seu informe no van donar 'cap importància a la seva declaració'. El veí ha explicat que, en créixer el foc, va demanar durant 'dues hores un camió de bombers' perquè se li cremava la granja.

Les BRIF aragoneses compareixeran finalment davant la comissió parlamentària de l'incendi d'Horta

La unitat BRIF dels bombers aragonesos que treballava en les tasques d'extinció de l'incendi d'Horta de Sant Joan compareixerà al Parlament. Tot i la negativa inicial del tripartit, finalment tots els grups han acceptat la presència dels bombers que més a prop van estar de la zona on van perdre la vida els cinc membres del GRAF Lleida.

A més d’aquest anunci, avui han començat les compareixences. I en només un dia picabaralla entre CiU i Iniciativa. Els convergents denuncien pressions polítiques perquè els agents rurals acabessin un informe, i tant els eco-socialistes com els Agents Rurals ho neguen.

La hipòtesi del llamp va ser descartada al 90% des de l’inici per part del Servei Meteorològic de Catalunya. El seu director ha estat un altre dels compareixents i ha certificat les dificultats climatològiques per apagar l’incendi. De fet, el 24 de juliol del 2009 a Horta de sant Joan van bufar ratxes de vent superiors als 80km/h, les més fortes registrades a la zona en els últims set anys.

El Parlament blindarà per llei la celebració dels correbous de les Terres de l'Ebre

A principis d’aquesta setmana coneixiem la noticia que el grup d’ICV-EUiA votaria en contra a la proposició de llei presentada per CiU per regular legalment les festes tradicionals amb bous que s’apliquen a les Terres de l’Ebre i que presentaria, a més, una esmena a la totalitat. Noticia que desencadenava, a peu de carrer, poder sentir comentaris, aquests darrers dies, com “no saben reconèixer una tradició catalana”, o “no aprecien les costums i les festes d’un territori amb identitat pròpia”. Comentaris fets per gent de les Terres de l’Ebre cap al grup ecosocialista que “estimen” els bous, i que qualsevol pas que pugui fer perillar aquesta tradició tan arrelada, posa “en peu de guerra” a la majoria del territori. Recalquem la majoria, perquè sabem que tampoc la festa és del gust de tothom.

Per la tranquilitat d’aquesta majoria, dir que el PSC, CiU i PPC votaven aquest dijous junts contra la esmena ecosocialista i s’anunciava que el ple faria el debat de totalitat de la iniciativa de CiU que proposa, concretament, una llei que fixi els requisits i les condicions que han de reunir les festes tradicionals amb bous sense mort de l'animal, en les dates i localitats on tradicionalment se celebren, i que en reguli la celebració i el desenvolupament per garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, i la protecció dels animals. Amb aquesta legalitat es pretén donar rang legislatiu al Manual de Bones Pràctiques, aprovat l’any 2004 pel primer govern d'esquerres de la Generalitat i consensuat amb el Col•legi de Veterinaris i els aficionats als bous. De tots es coneguda l’afició als bous que hi ha a les Terres de l’Ebre, una festa amb molta tradició que el pas dels anys no ha fet més que reforçar-la, viva desde fa segles, afegint però que “simplement la tradició no justifica la seva continuïtat i cal adaptar-se a les noves realitats, amb la necessitat, en aquest cas, d’una major sensibilitat i respecte cap als animals, fet que s’està aconseguint”. Així ho ha afirmat la diputada socialista Núria Ventura per voler deixar constància la posició favorable del grup parlamentari Socialista al Parlament. Les reaccions contràries tampoc s´han fet esperar gaire. Mentre que el parlamentari de CiU Francesc Sancho ha remarcat que vol 'participar en el tràmit d'una llei que iniciï un camí de preservació de la tradició i a la vegada respecti l'animal'; el parlamentari d'ICV-EUiA, Daniel Pi, ha tingut retrets per CiU però també pels seus socis. Per una banda, ha declarat que el fet 'que CiU vulgui un final de legislatura que pugui donar una mala imatge folklòrica del Parlament es pot entendre', i, per altra, ha acusat als seus socis al Govern de fer 'una petita maragallada'.
També ERC ha volgut recolzar la proposta de la federació nacionalista. Segons Cid, ‘ningú més interessat que els actors de la festa en el compliment d’aquesta llei, perquè això la protegeix. Queda clar que si es fan les coses bé, i hi ha compromís i voluntat de fer-les, es farà un pas endavant en la consolidació de la festa’.

4 vots a favor, un en contra i una abstenció. El portaveu del Grup Mixt, Albert Rivera, ha deixat entreveure el seu suport l'esmena de rebuig en considerar que és un debat 'fora de lloc' i que no és prioritari. Per ell, hi ha temes 'més importants que prohibir tradicions. Per aquesta línia del discurs venen les declaracions que ha fet a Més Ebre el portaveu d’ICV a Terres de l’Ebre, Jaume Forcadell. “Aquí la qüestió no està en el fons sino en la forma”. Segons Forcadell, la tradició a l’Ebre no ha perillat ni s´ha posat en dubte en cap moment. 'S'ha de valorar quin és el millor sistema, si un reglament o una proposició de llei. Iniciar ara, a finals del mandat, una tramitació legislativa serà un no acabar perquè, obviament, no avançarà a lleis més importants que es troben sobre la taula, com és el cas de la llei de vegueries; i per tant, acabarà sent paper mullat. Un reglament pot estar aprovat en 2 mesos, una llei de cap manera està resolta en tan poc temps”. Segons Forcadell, el que ha fet ICV és optar per la via més pràctica. Llavors els altres grups polítics no han estat pràctics? “Els nostres socis de Govern han entrat en el joc de CiU. La nostra proposta ha estat mal interpretada com una defensa minoritària cap a les festes amb bous; i no és així, perquè el que ha estat presentat és “calcat” al Manual de Bones Pràctiques, que ja fa anys que s´aplica al territori, i el nostre grup mai s’ha posicionat en contra”.

En l’actualitat, a l’Ebre hi ha 24 poblacions i dues entitats municipals descentralitzades que celebren correbous en les diferents modalitats.

"Oco! que ens eixuguen el riu"

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, ens parla de la importància d' actuar ràpid i correctament per evitar la desaparició del Delta. Una paraula... solidaritat... per part de tots.

"Oco! que ens eixuguen el riu"

El tripartit veta la compareixença dels BRIF que van fugir del lloc on van morir cinc bombers al foc d'Horta

46 persones compareixeran a partir de la setmana vinent davant la comissió parlamentària que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan que va provocar la mort de 5 bombers del GRAF de Lleida. Així s'ha decidit aquest matí a la comissió. Finalment, el nombre de compareixences serà superior al proposat inicialment pel tripartit, però inferior a les exigides per CIU i el PP. Una de les compareixences no acceptades pels socis que formen el Govern català és la dels responsables dels BRIF de Daroca, a l'Aragó, la unitat que va fugir a temps del lloc on van morir els cinc bombers en considerar que les zones de seguretat no garantien la seva integritat. Aquesta compareixença era considerada clau per esclarir els fets per part dels partits de la oposició. D'entre les persones que compareixeran hi ha el màxim responsable de l'operatiu d'extinció de l'incendi, el conegut amb el nom clau de "Delta 0". També hi compareixeran els comandaments dels GRAF i dels Agents Rurals i el director general de protecció civil. A nivell polític, els compareixents seran el conseller d'Interior, Joan Saura, el de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el secretari general d'Interior, Joan Saura, entre d'altres.

Arrenca la comissió d'investigació d'Horta de Sant Joan amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional

Els treballs de la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan han començat aquest dilluns amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional. El president del Parlament, Ernest Benach, ha subratllat que els membres han de ser conscients que 'l'atenció del país estarà posada' en ells, i s'ha mostrat convençut que la comissió 'donarà el màxim exemple de rigor i sentit institucional'. El president de la comissió, el socialista Higini Clotas, ha assegurat que la seva intenció és que no quedi cap dubte del que va succeir el passat mes de juliol, i ha demanat un treball 'de rigor, de serietat i de responsabilitat' per donar resposta a allò que l'opinió pública reclama. La comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan comença aquest dilluns a treballar per esclarir què va fallar en la gestió de l'incendi que va costar la vida a cinc bombers. Presideix la comissió el socialista Higini Clotas, que ha demanat un treball de rigor, de serietat i de responsabilitat perquè no quedi cap dubte del que va passar el mes de juliol passat. Convergència i Unió ha forçat aquesta comissió d'investigació després davant la negativa d'impulsar-la per part del propi Govern. De fet, la gestió de l'incendi ha generat durant les darreres setmanes un debat polític intens que fins i tot va provocar la compareixença els consellers d'Interior i de Medi Ambient. A partir de la setmana que ve, tant Joan Saura com Francesc Baltasar seran dues de les trenta persones que estan previstes que compareguin a la comissió d'investigació.

Debatint sobre la llei de vegueries

Puigcercós demana a CiU i PP que deixin les crítiques sectàries i partidistes i treballin per desenvolupar la llei de vegueries.

Continuem debatint...

Hi ha possibilitat de treballar conjuntament per desenvolupar la llei de vegueries?

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries ha arribat aquesta setmana al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries; una, la nostra, la de les Terres de l’Ebre. El que el delegat del Govern, Lluís Salvadó, qualificava “d’un dia històric” perquè suposa per al territori que, “després de 300 anys trencar en aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre pols, en què s’arraconava a les Terres de l’Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa”, per a altres no és més que una falta de respecte cap al territori perquè no s’ha buscat el diàleg ebrenc imprescindible per aprovar una llei d’aquestes característiques. La nova ordenació, per tant, ha aixecat reticències, i sembla que, el que hauria d’ haver estat motiu de satisfacció, ha passat a deixar més disputes i fronts oberts a l’Ebre. Unes discrepàncies territorials que passen, bàsicament, per “un debat estèril i manca de consens territorial”. Així ho afirmava l’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferré, al criticar la “precipitació” amb què s’havia aprovat el Projecte, document que considera 'buit de contingut' i 'amb incerteses' pel que fa a les competències i al finançament. Oportunitat política o oportunitat social? La proximitat de les eleccions fan decantar-se a Ferré per la primera possibilitat més que per la segona. Si bé ha assegurat que està 'a favor de la llei', ha afegit que “no és el moment apropiat per remoure coses tant delicades”. Al seu parer, es tracta d'una 'cortina de fum' d'un Govern que “crea problemes en lloc de solucionar-los, que vol marcar-se un triomf al final d’una legislatura i que intenta tapar totes les inversions públiques que no s’han fet i que ens pertocaven durant els últims anys”. ERC ha volgut deixar clar, en aquest punt, els 220 milions d’euros que hi ha previstos per al 2010, i “la deixadesa que es van trobar quan van arribar desprès de 23 anys de Govern Convergent”, paraules del president del partit Joan Puigcercós que visitava les Terres de l’Ebre aquest dijous.

Un altre front obert... el tema del finançament. Mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, ha garantit que la llei no comportarà 'més administracions, ni més funcionaris, ni més despesa', sinó que significarà, ha dit, 'més racionalitat, proximitat i un millor servei al ciutadà'; altres veus afirmen que superposarà un nou nivell administratiu i podria fer perdre inversions. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, valorava positivament l'aprovació; però també remarcava que en el tràmit parlamentari encara s'hauran 'd'esmenar' certs aspectes importants com el finançament o les competències.

Un altre tema espinós, la capitalitat... “si la ciutat de Tortosa compta amb les delegacions del Govern, Amposta ha de ser la seu del Consell de Vegueria' de les Terres de l'Ebre”, ha dit Manel Ferré; mentre que Bel afirma que aquí sí que trobem un consens territorial en què la capital de Baix Ebre s’ emporti la capitalitat i que, per tant, no hi ha ni haurà cap debat ni actual ni pròxim.

Sigui com sigui encara és molta la feina que s’ha de fer i queden dos passos fonamentals per aconseguir la vegueria: l'aprovació definitiva de la llei pel Parlament i la modificació estatal de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que ha de permetre la divisió de la Diputació de Tarragona. El que sí podem afirmar és que amb la vegueria de l’Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l’Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació. Però, si es pot evitar, sense disputes territorials internes... perquè posem en perill la nostra coherència de territori.

El Govern aprova avui el projecte de llei de vegueries que deixa enrere les quatre províncies

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries arriba avui al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries. Així la província de Barcelona es dividirà en les vegueries de Barcelona i la Catalunya Central, aquesta útlima inclourà a més de l'Anoia, el Bages, Osona i el Berguedà, també el Solsonés, comarca que fins ara forma part de la província de Lleida. Aquesta per la seva part, també passa a tenir dues vegueries, Lleida, al sud, i l'Alt Pirineu i l'Aran al nord, que en aquest cas inclourà també la comarca de la Cerdanya, fins ara compartia territori entre les províncies de Lleida i Girona. També Tarragona es dividirà en les vegueries de Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, mentre que Girona seguirà igual. La nova ordenació ha aixecat reticències a territoris com el Penedès que es vol establir com a vegueria pròpia, la Val d'Aran que fa un pas més enllà i demana ser una entitat territorial autònoma o a Tarragona on s'han reactivat les disputes històrics amb Reus sobre drets de capitalitat. Unes discrepàncies territorials que les darreres setmanes s'han traslladat també dins del propi tripartit, bàsicament entre ERC impulsora de la llei i el PSC, conscient de la manca de consens territorial. Però la celebració la setmana passada d'una reunió entre el president José Montilla i la cúpula d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao, va permetre finalment desencallar una llei iniciarà avui la seva tramitació al Parlament perquè la pugui ser aprovada, com pretenia ERC, en aquesta legislatura.