EbreGourmet arriba una edició més

La setmana de l'Ebre en 15 minuts

Un cop d'ull ràpid a la setmana ebrenca

"El toro por los cuernos"

 

Dos mesos després de la prohibició de les curses de braus, el darrer ple de la legislatura ha estat marcat per la iniciativa per regular els correbous, presentada per CiU i que ha rebut el suport d'ERC, del PPC i de la majoria dels diputats del PSC. Joan Ferran i Rosa Maria Ferrer s'han abstingut i Josep Maria Balcells i Núria Carreras han votat en contra. El grup mixt s'ha abstingut i ICV-EUiA ha estat l'únic grup sencer que ha rebutjat la iniciativa. L'ecosocialista Daniel Pi ha criticat que PSC, ERC i CiU promoguin aquesta llei per 'fer-se perdonar' per haver prohibit les curses de braus. Des del grup mixt, Albert Rivera ha constatat que només es legisla sobre correbous perquè s'apropen eleccions. D'altra banda, la presidenta de l'Associació de Defensa dels drets dels Animals, Carme Méndez, ha lamentat que el Parlament hagi actuat, protegint els correbous, 'aliè a la congruència, a la ètica i a la llei de protecció dels animals'. Per l'entitat animalista, el Parlament ha actuat aquest dimecres de forma incoherent amb la prohibició de les corrides de toros, que consideraven l'inici d'un 'camí per desterrar la crueltat amb els animals per diversió'. En canvi, el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumador, partidari de les festes amb toros, ha celebrat que protegint els correbous el Parlament ha fet 'justícia' amb el sud del país després d ela primera regulació que es va fer d'aquesta festa el 1989.

La setmana ebrenca en imatges

Comença una nova temporada més dels Informatius de Canal Te. I comença també una nova etapa per aquest blog que estàs, en aquests moments, visualitzant. Tots els dies, aproximadament a les 20.30h, a l'Informatiu vespre repassem el més destacat de la jornada, del dia que ens deixa, tant a nivell polític, social, econòmic com cultural. Per deixar constància del que ha estat la setmana a Terres de l'Ebre, trobareu, aquí mateix, un petit "flash" amb els inserts més destacats de l´actualitat dels últims dies. Per no perdre detall d'allò de més rellevància que passa al nostre territori.

Candidatura Terres de l'Ebre, Reserva de la Biosfera

Desde el passat dia 7 de setembre s’està emetent a les televisions locals de les Terres de l'Ebre el vídeo promocional d'Ebrebiosfera, un projecte amb què el nostre territori aspira a ser reconeguda per la UNESCO com a reserva de la Biosfera. A la vista està, que les Terres de l'Ebre constitueixen un espai geogràfic amb una forta càrrega de valors patrimonials naturals, culturals i paisatgístics amb prou potencial per desenvolupar amb èxit models econòmics de desenvolupament sostenible fomentats en el turisme i l'agricultura. Des de la cooperació i la gestió participada per agents públics i privats, aquests models poden contribuir al desenvolupament i oferir noves oportunitats de creixement al teixit socioeconòmic, en plena harmonia amb l'equitat i la cohesió social, territorial i ambiental. Mitjançant el programa The Man and the Biosphere (MaB) de la UNESCO i el seu instrument voluntari d'aplicació mundial, com és la figura de la Reserva de la Biosfera, les Terres de l'Ebre poden esdevenir observatori i altaveu permanent de projecció i reconeixement internacional, creant sinergies entre la conservació i gestió activa dels elements patrimonials i les polítiques sostenibles ambientalment, econòmicament i socialment.
La candidatura EbreBiosfera, la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, ha de contribuir, en clau de sostenibilitat, a la diversificació econòmica del territori. En definitiva, es tracta de que els valors del territori ajudin a construir una economia i societat amb valors. Una economia que actuï com a veritable vehicle de cohesió social i territorial, alhora que els productes i serveis derivats del reconeixement de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera es diferencien qualitativament dels seus competidors en el mercat global.

 

Adam Tomàs és escollit com a candidat d'Esquerra a Amposta per a les eleccions municipals de 2011

El divendres 12 de març, l'Assemblea de militants d'Amposta va ratificar la candidatura d'Adam Tomàs per encapçalar la llista d'Esquerra per a les properes eleccions municipals.

Adam Tomàs és escollit com a candidat d'Esquerra a Amposta

Coneixem els nostres drets i deures com a consumidors?

Entrevista amb el tècnic de Consum del Consell Comarcal del Montsià, Marc Ferreres, sobre què preocupa a la ciutadania respecte aquesta matèria.

Els sindicats temen que la crisi anul·li els progressos en matèria d'igualtat

Si la crisi afecta sobretot els treballadors, dins d'aquest grup les dones resulten encara més perjudicades. Així ho han constatat els dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, en un informe que han presentat tot coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tot i que són la indústria i la construcció els sectors que més atur van causar en els primers moments de la crisi, en els que els homes constitueixen la mà d'obra majoritària, ara la majoria dels nous aturats són dones. Els sindicats també han alertat que la crisi agreuja la discriminació de les dones a la feina. Segons l'informe, la majoria de les dones es concentren en els sectors que presenten les pitjors condicions laborals. L'exemple més clar és el sector serveis, on hi treballen el 83% de les dones assalariades. A més el seu salari és, de mitjana, aproximadament un 30% inferior que el dels homes.

Lanau admet que va presentar la dimissió arran de l'incendi d'Horta però Saura no va acceptar-la

La directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis Olga Lanau va presentar la seva dimissió després del foc a Horta de Sant Joan. Així ho ha explicat durant la comissió que investiga la mort dels cinc bombers dels Graf de Lleida. En la sessió d'aquest dilluns també ha comparegut l'alcalde d'Horta de Sant Joan que ha insistit que si que va veure descoordinació entre els bombers i l'absència del Delta 0 al Centre de Comandament Avançat. Ferràs però, ha rebut les crítiques d'Inciativa per Catalunya Verds, que l'acusen de buscar beneficis partidistes amb l'incendi. Per la seva banda, l'alcalde de Prat de Comte s'ha queixat de la falta d'informació d'aquell dia. Joan Josep Malràs ha criticat que el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre no va donar-li cap instrucció el dia de la mort dels efectius. Malràs ha demanat també un pla de prevenció d'incendis per al parc, ja que actualment, els Ports es regeixen per un sistema anterior a la creació del parc.

Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear

'No al cementiri nuclear'. Amb aquest lema prop de 5.000 persones segons la policia i 10.000 segons l'organització, es van manifestar a Mòra d'Ebre per mostrar al seu rebuig al cementiri nuclear que podria acollir Ascó. Amb aquesta marxa, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, volia reivindicar el seu ferm objectiu.

L'Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita està d'Aniversari

Primer any de funcionament de l'Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita. La major oferta turística al Delta de l' Ebre: activitats, rutes, allotjament, gastronomia amb interessants descomptes per Setmana Santa. Propostes més que interessants.

Delta 0 denuncia ser víctima de 'cruels mentides' i confirma que durant l'atrapament rescatava dues persones

Entre las 2 fotos han pasado 7 meses y 8 días, pero para Carles Font parece que hayan transcurrido 10 años. El calvario que ha soportado lo ha dejado más delgado y con la piel mucho más castigada

Elperiodico.com

Ha arribat l’hora de les explicacions del Delta 0, el màxim comandament de l’incendi d’Horta de Sant Joan el dia de que van morir els cinc bombers del GRAF Lleida. Carles Font arribava al Parlament al costat de tots els caps de guàrdia dels bombers, que li han volgut fer costat durant la seva compareixença. Davant dels diputats, el Delta 0, s’ha defensat durant dues hores de les crítiques. En els darrers mesos se li ha atribuït bona part de la responsabilitat en els errors de coordinació de l’incendi. Font ha explicat que mentre els bombers lleidatans es veien atrapats, ell estava atenent la demanda d’auxili d’uns veïns per evacuar una parella d’avis en una masia propera. Tot i això, ha assegurat que durant la seva guàrdia no hi va haver descoordinació i en tot moment van estar clars els conceptes.

Els dos joves que van causar l'incendi d'Horta sortiran de la presó sota fiança de 6.000 Euros

Foto: elpunt.cat

Els dos joves acusats d’haver provocat suposadament l’incendi d’Horta de Sant Joan sortiran sota fiança si paguen una fiança de 6.000 euros. L’Audiència de Tarragona ha acceptat d’aquesta manera la petició dels advocats, tot i que ha retirat el passaport dels dos imputats i els obliga a presentar-se al jutjat cada quinze dies. Paral·lelament, a Gandesa, la jutgessa que instrueix el cas d’Horta ha escoltat el cap dels BRIF aragonesos que van fugir de la zona on van morir els 5 bombers del GRAF Lleida. Els bombers del ministeri de medi ambient s’han defensat de les crítiques que van fer davant del tribunal els responsables del GRAF al voltant de la seva fugida sense avisar. Tampoc comparteixen les acusacions les famílies dels bombers que van perdre la vida. El seu advocat continua apuntant als comandaments.

Abans de la compareixença dilluns al Parlament dels BRIF, avui també s’ha conegut que la cap de la sala decontrol dels Bombers de Tarragona ha declarat que durant els moments més crítics de l’incendi, el màxim comandament, el Delta 0, no va estar localitzable.

Ascó i vuit municipis més, candidats definitius al cementiri nuclear

Ascó (Ribera d'Ebre); Santervás de Campos (Valladolid); Yebra (Guadalajara); Villar de Cañas (Cuenca); Zarra (València); Albalá (Cáceres); Melgar de Arriba (Valladolid); Torrubia de Soria (Soria) i Congosto de Valdavia (Palencia) són els nou municipis que finalment optaran a acollir el magatzem temporal centralitzat –cementiri nuclear- un cop la Comissió Interministerial ha acceptat les al.legacions que havia fet Congosto de Valdavia contra la seva exclusió en una primera fase de selecció. En canvi, la Comissió ha deixat definitivament fora del procés cinc municipis, dels què quatre han desistit voluntàriament i un no havia adoptat l'acord en ple dins del termini. Finalment seran 9 municipis els que optaran a per acollir el cementiri nuclear. Ascó competirà doncs amb Santervás de Campos i Melgar de Arriba, a Valladolid, Yebra, a Guadalajara, Villar de Cañas, a Cuenca, Zarra, a València, Albalá a Cáceres, Torrubia de Soria i Congosto de Valdavia a Palencia. La comissió Interministerial ha exclòs cinc pobles perquè no complien les condicions exigides. Ara, un cop publicada aquesta llista, el ministeri d'Indústria analitzarà les característiques de cada poble i comunicarà als ajuntaments les zones que no siguin aptes per allotjar aquesta polèmica infraestructura. El ministre Miguel Sebastián assegura que el procés d'adjudicació serà totalment públic i els municipis es tractaran per igual en un concurs transparent. Precisament la transparència és el que critiquen ICV i ERC que aquesta setmana presenten dues iniciatives parlamentàries al Congrés per paralitzar tot el procés.

El GRAF de Tarragona acusa els partits d'haver creat un incendi polític i l'anomena 'eleccions 2010'

                                                                 foto: ACN

El cap dels GRAF de Tarragona i Terres de l'Ebre, Ricard Expòsito, ha carregat aquest dilluns contra els partits polítics durant la comissió d'investigació d'Horta de Sant Joan. Segons Expòsito, alguns han creat un foc 'polític i mediàtic' que ell mateix ha anomenat 'eleccions 2010'. El GRAF ha deixat clar que els bombers no treballaran en aquest incendi i ha demanat respecte per als seus companys morts, respecte que 'no s'ha tingut en algunes de les actuacions d'algun membre d'aquesta comissió'. 'S'han saltat totes les fronteres del respecte i de la dignitat', ha denunciat. Indignat, Expòsito ha criticat les filtracions a la premsa d'arxius de veu i ha demanat que l'autor marxi de la comissió.

L'advocat de les famílies de dos bombers morts confia que les declaracions dels GRAF demostrin la 'descoordinació'

L'advocat de les famílies de dos dels bombers que van perdre la vida a l'incendi d'Horta de Sant Joan, Pau Simarro, ha manifestat que espera que les explicacions dels set bombers del GRAF, que aquest dijous declaren al jutjat de Gandesa, 'corroborin' que els bombers morts 'no van tenir la informació necessària per prendre la decisió correcta i adequada' i poder salvar la vida i que 'ningú els va dir que havien de marxar'. Segons el lletrat, aquest fet seria 'una omissió greu per part dels comandaments', de manera que els testimonis dels GRAF, que Simarro confia que continuaran 'dient la veritat', 'seran molt útils per a la instrucció i per confirmar que hi va haver descoordinació'.

"Per uns preus justos"

Asaja i Unió de Pagesos fan una crida a participar a la manifestació que es farà aquest dissabte 20 de febrer a Barcelona per reclamar al govern una política agrària que freni la pràctica de les grans distribuïdores en la fixació dels preus agrícoles i ramaders. Canal Te parla amb el coordinador d'Asaja a Terres de l'Ebre, Albert Castelló, per conèixer la realitat que està vivint el sector en aquest actual context de crisi econòmica.

Un veí denuncia que els Rurals van instar-lo a callar quan va voler demostrar que l'origen del foc no era el llamp

El veí d'Horta de Sant Joan Lluís Gil ha denunciat durant la seva compareixença davant la comissió parlamentària que un agent rural va anar a buscar-lo poc abans de declarar el dia 28 per demanar-li 'que callés, que no sabia el que deia'. El veí, pagès, situava l'origen del foc lluny de l'arbre calcinat que, segons els rurals, va ser la font d'ignició del foc. Gil va 'intentar declarar en diverses ocasions' però no ho va aconseguir fins dies després de la intervenció del conseller de Medi Ambient. Els Rurals al seu informe no van donar 'cap importància a la seva declaració'. El veí ha explicat que, en créixer el foc, va demanar durant 'dues hores un camió de bombers' perquè se li cremava la granja.

Les BRIF aragoneses compareixeran finalment davant la comissió parlamentària de l'incendi d'Horta

La unitat BRIF dels bombers aragonesos que treballava en les tasques d'extinció de l'incendi d'Horta de Sant Joan compareixerà al Parlament. Tot i la negativa inicial del tripartit, finalment tots els grups han acceptat la presència dels bombers que més a prop van estar de la zona on van perdre la vida els cinc membres del GRAF Lleida.

A més d’aquest anunci, avui han començat les compareixences. I en només un dia picabaralla entre CiU i Iniciativa. Els convergents denuncien pressions polítiques perquè els agents rurals acabessin un informe, i tant els eco-socialistes com els Agents Rurals ho neguen.

La hipòtesi del llamp va ser descartada al 90% des de l’inici per part del Servei Meteorològic de Catalunya. El seu director ha estat un altre dels compareixents i ha certificat les dificultats climatològiques per apagar l’incendi. De fet, el 24 de juliol del 2009 a Horta de sant Joan van bufar ratxes de vent superiors als 80km/h, les més fortes registrades a la zona en els últims set anys.

El Parlament blindarà per llei la celebració dels correbous de les Terres de l'Ebre

A principis d’aquesta setmana coneixiem la noticia que el grup d’ICV-EUiA votaria en contra a la proposició de llei presentada per CiU per regular legalment les festes tradicionals amb bous que s’apliquen a les Terres de l’Ebre i que presentaria, a més, una esmena a la totalitat. Noticia que desencadenava, a peu de carrer, poder sentir comentaris, aquests darrers dies, com “no saben reconèixer una tradició catalana”, o “no aprecien les costums i les festes d’un territori amb identitat pròpia”. Comentaris fets per gent de les Terres de l’Ebre cap al grup ecosocialista que “estimen” els bous, i que qualsevol pas que pugui fer perillar aquesta tradició tan arrelada, posa “en peu de guerra” a la majoria del territori. Recalquem la majoria, perquè sabem que tampoc la festa és del gust de tothom.

Per la tranquilitat d’aquesta majoria, dir que el PSC, CiU i PPC votaven aquest dijous junts contra la esmena ecosocialista i s’anunciava que el ple faria el debat de totalitat de la iniciativa de CiU que proposa, concretament, una llei que fixi els requisits i les condicions que han de reunir les festes tradicionals amb bous sense mort de l'animal, en les dates i localitats on tradicionalment se celebren, i que en reguli la celebració i el desenvolupament per garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, i la protecció dels animals. Amb aquesta legalitat es pretén donar rang legislatiu al Manual de Bones Pràctiques, aprovat l’any 2004 pel primer govern d'esquerres de la Generalitat i consensuat amb el Col•legi de Veterinaris i els aficionats als bous. De tots es coneguda l’afició als bous que hi ha a les Terres de l’Ebre, una festa amb molta tradició que el pas dels anys no ha fet més que reforçar-la, viva desde fa segles, afegint però que “simplement la tradició no justifica la seva continuïtat i cal adaptar-se a les noves realitats, amb la necessitat, en aquest cas, d’una major sensibilitat i respecte cap als animals, fet que s’està aconseguint”. Així ho ha afirmat la diputada socialista Núria Ventura per voler deixar constància la posició favorable del grup parlamentari Socialista al Parlament. Les reaccions contràries tampoc s´han fet esperar gaire. Mentre que el parlamentari de CiU Francesc Sancho ha remarcat que vol 'participar en el tràmit d'una llei que iniciï un camí de preservació de la tradició i a la vegada respecti l'animal'; el parlamentari d'ICV-EUiA, Daniel Pi, ha tingut retrets per CiU però també pels seus socis. Per una banda, ha declarat que el fet 'que CiU vulgui un final de legislatura que pugui donar una mala imatge folklòrica del Parlament es pot entendre', i, per altra, ha acusat als seus socis al Govern de fer 'una petita maragallada'.
També ERC ha volgut recolzar la proposta de la federació nacionalista. Segons Cid, ‘ningú més interessat que els actors de la festa en el compliment d’aquesta llei, perquè això la protegeix. Queda clar que si es fan les coses bé, i hi ha compromís i voluntat de fer-les, es farà un pas endavant en la consolidació de la festa’.

4 vots a favor, un en contra i una abstenció. El portaveu del Grup Mixt, Albert Rivera, ha deixat entreveure el seu suport l'esmena de rebuig en considerar que és un debat 'fora de lloc' i que no és prioritari. Per ell, hi ha temes 'més importants que prohibir tradicions. Per aquesta línia del discurs venen les declaracions que ha fet a Més Ebre el portaveu d’ICV a Terres de l’Ebre, Jaume Forcadell. “Aquí la qüestió no està en el fons sino en la forma”. Segons Forcadell, la tradició a l’Ebre no ha perillat ni s´ha posat en dubte en cap moment. 'S'ha de valorar quin és el millor sistema, si un reglament o una proposició de llei. Iniciar ara, a finals del mandat, una tramitació legislativa serà un no acabar perquè, obviament, no avançarà a lleis més importants que es troben sobre la taula, com és el cas de la llei de vegueries; i per tant, acabarà sent paper mullat. Un reglament pot estar aprovat en 2 mesos, una llei de cap manera està resolta en tan poc temps”. Segons Forcadell, el que ha fet ICV és optar per la via més pràctica. Llavors els altres grups polítics no han estat pràctics? “Els nostres socis de Govern han entrat en el joc de CiU. La nostra proposta ha estat mal interpretada com una defensa minoritària cap a les festes amb bous; i no és així, perquè el que ha estat presentat és “calcat” al Manual de Bones Pràctiques, que ja fa anys que s´aplica al territori, i el nostre grup mai s’ha posicionat en contra”.

En l’actualitat, a l’Ebre hi ha 24 poblacions i dues entitats municipals descentralitzades que celebren correbous en les diferents modalitats.

"Oco! que ens eixuguen el riu"

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, ens parla de la importància d' actuar ràpid i correctament per evitar la desaparició del Delta. Una paraula... solidaritat... per part de tots.

"Oco! que ens eixuguen el riu"

El tripartit veta la compareixença dels BRIF que van fugir del lloc on van morir cinc bombers al foc d'Horta

46 persones compareixeran a partir de la setmana vinent davant la comissió parlamentària que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan que va provocar la mort de 5 bombers del GRAF de Lleida. Així s'ha decidit aquest matí a la comissió. Finalment, el nombre de compareixences serà superior al proposat inicialment pel tripartit, però inferior a les exigides per CIU i el PP. Una de les compareixences no acceptades pels socis que formen el Govern català és la dels responsables dels BRIF de Daroca, a l'Aragó, la unitat que va fugir a temps del lloc on van morir els cinc bombers en considerar que les zones de seguretat no garantien la seva integritat. Aquesta compareixença era considerada clau per esclarir els fets per part dels partits de la oposició. D'entre les persones que compareixeran hi ha el màxim responsable de l'operatiu d'extinció de l'incendi, el conegut amb el nom clau de "Delta 0". També hi compareixeran els comandaments dels GRAF i dels Agents Rurals i el director general de protecció civil. A nivell polític, els compareixents seran el conseller d'Interior, Joan Saura, el de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i el secretari general d'Interior, Joan Saura, entre d'altres.

Arrenca la comissió d'investigació d'Horta de Sant Joan amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional

Els treballs de la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan han començat aquest dilluns amb crides al rigor i a la responsabilitat institucional. El president del Parlament, Ernest Benach, ha subratllat que els membres han de ser conscients que 'l'atenció del país estarà posada' en ells, i s'ha mostrat convençut que la comissió 'donarà el màxim exemple de rigor i sentit institucional'. El president de la comissió, el socialista Higini Clotas, ha assegurat que la seva intenció és que no quedi cap dubte del que va succeir el passat mes de juliol, i ha demanat un treball 'de rigor, de serietat i de responsabilitat' per donar resposta a allò que l'opinió pública reclama. La comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan comença aquest dilluns a treballar per esclarir què va fallar en la gestió de l'incendi que va costar la vida a cinc bombers. Presideix la comissió el socialista Higini Clotas, que ha demanat un treball de rigor, de serietat i de responsabilitat perquè no quedi cap dubte del que va passar el mes de juliol passat. Convergència i Unió ha forçat aquesta comissió d'investigació després davant la negativa d'impulsar-la per part del propi Govern. De fet, la gestió de l'incendi ha generat durant les darreres setmanes un debat polític intens que fins i tot va provocar la compareixença els consellers d'Interior i de Medi Ambient. A partir de la setmana que ve, tant Joan Saura com Francesc Baltasar seran dues de les trenta persones que estan previstes que compareguin a la comissió d'investigació.

Debatint sobre la llei de vegueries

Puigcercós demana a CiU i PP que deixin les crítiques sectàries i partidistes i treballin per desenvolupar la llei de vegueries.

Continuem debatint...

Hi ha possibilitat de treballar conjuntament per desenvolupar la llei de vegueries?

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries ha arribat aquesta setmana al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries; una, la nostra, la de les Terres de l’Ebre. El que el delegat del Govern, Lluís Salvadó, qualificava “d’un dia històric” perquè suposa per al territori que, “després de 300 anys trencar en aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre pols, en què s’arraconava a les Terres de l’Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa”, per a altres no és més que una falta de respecte cap al territori perquè no s’ha buscat el diàleg ebrenc imprescindible per aprovar una llei d’aquestes característiques. La nova ordenació, per tant, ha aixecat reticències, i sembla que, el que hauria d’ haver estat motiu de satisfacció, ha passat a deixar més disputes i fronts oberts a l’Ebre. Unes discrepàncies territorials que passen, bàsicament, per “un debat estèril i manca de consens territorial”. Així ho afirmava l’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferré, al criticar la “precipitació” amb què s’havia aprovat el Projecte, document que considera 'buit de contingut' i 'amb incerteses' pel que fa a les competències i al finançament. Oportunitat política o oportunitat social? La proximitat de les eleccions fan decantar-se a Ferré per la primera possibilitat més que per la segona. Si bé ha assegurat que està 'a favor de la llei', ha afegit que “no és el moment apropiat per remoure coses tant delicades”. Al seu parer, es tracta d'una 'cortina de fum' d'un Govern que “crea problemes en lloc de solucionar-los, que vol marcar-se un triomf al final d’una legislatura i que intenta tapar totes les inversions públiques que no s’han fet i que ens pertocaven durant els últims anys”. ERC ha volgut deixar clar, en aquest punt, els 220 milions d’euros que hi ha previstos per al 2010, i “la deixadesa que es van trobar quan van arribar desprès de 23 anys de Govern Convergent”, paraules del president del partit Joan Puigcercós que visitava les Terres de l’Ebre aquest dijous.

Un altre front obert... el tema del finançament. Mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, ha garantit que la llei no comportarà 'més administracions, ni més funcionaris, ni més despesa', sinó que significarà, ha dit, 'més racionalitat, proximitat i un millor servei al ciutadà'; altres veus afirmen que superposarà un nou nivell administratiu i podria fer perdre inversions. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, valorava positivament l'aprovació; però també remarcava que en el tràmit parlamentari encara s'hauran 'd'esmenar' certs aspectes importants com el finançament o les competències.

Un altre tema espinós, la capitalitat... “si la ciutat de Tortosa compta amb les delegacions del Govern, Amposta ha de ser la seu del Consell de Vegueria' de les Terres de l'Ebre”, ha dit Manel Ferré; mentre que Bel afirma que aquí sí que trobem un consens territorial en què la capital de Baix Ebre s’ emporti la capitalitat i que, per tant, no hi ha ni haurà cap debat ni actual ni pròxim.

Sigui com sigui encara és molta la feina que s’ha de fer i queden dos passos fonamentals per aconseguir la vegueria: l'aprovació definitiva de la llei pel Parlament i la modificació estatal de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que ha de permetre la divisió de la Diputació de Tarragona. El que sí podem afirmar és que amb la vegueria de l’Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l’Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació. Però, si es pot evitar, sense disputes territorials internes... perquè posem en perill la nostra coherència de territori.

El Govern aprova avui el projecte de llei de vegueries que deixa enrere les quatre províncies

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries arriba avui al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries. Així la província de Barcelona es dividirà en les vegueries de Barcelona i la Catalunya Central, aquesta útlima inclourà a més de l'Anoia, el Bages, Osona i el Berguedà, també el Solsonés, comarca que fins ara forma part de la província de Lleida. Aquesta per la seva part, també passa a tenir dues vegueries, Lleida, al sud, i l'Alt Pirineu i l'Aran al nord, que en aquest cas inclourà també la comarca de la Cerdanya, fins ara compartia territori entre les províncies de Lleida i Girona. També Tarragona es dividirà en les vegueries de Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, mentre que Girona seguirà igual. La nova ordenació ha aixecat reticències a territoris com el Penedès que es vol establir com a vegueria pròpia, la Val d'Aran que fa un pas més enllà i demana ser una entitat territorial autònoma o a Tarragona on s'han reactivat les disputes històrics amb Reus sobre drets de capitalitat. Unes discrepàncies territorials que les darreres setmanes s'han traslladat també dins del propi tripartit, bàsicament entre ERC impulsora de la llei i el PSC, conscient de la manca de consens territorial. Però la celebració la setmana passada d'una reunió entre el president José Montilla i la cúpula d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao, va permetre finalment desencallar una llei iniciarà avui la seva tramitació al Parlament perquè la pugui ser aprovada, com pretenia ERC, en aquesta legislatura.

El punt de vista convergent de l' episodi d'Ascó

Benefici econòmic o Hipoteca de Futur? Una altra setmana polèmica per a l'Ebre

El tripartit ha acordat una proposta de resolució en què insta el Govern a sol.licitar a l'executiu espanyol que 'desestimi de manera definitiva la ubicació' del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears en el terme municipal d'Ascó ' vista la manca de consens territorial i social'. Els socis del Govern ja han lliurat aquesta proposta a l'oposició perquè l'estudiï i es votarà el proper ple del Parlament. Sens dubte, una reacció més al que ha estat la noticia de la setmana, noticia que ha ocupat portada i pàgines centrals dels mitjans de comunicació d’ arreu del país. Les Terres de l’Ebre tornen a ser, malauradament, protagonistes de la discòrdia i l‘enfrontament. Tot i el rebuig polític i social que manifestava el territori els darrers dies, l'Ajuntament d'Ascó aprovava, aquests dimarts, per set vots a favor i dos en contra, la seva candidatura per acollir el magatzem nuclear. Eren els quatre regidors de Convergència i Unió, el del PSC i dos regidors independents els que donaven el sí. L'alcalde defensava aquesta decisió per garantir el futur del municipi. Només dos edils, independents, votaven en contra perquè dien que s'havia menystingut l'opinió d'alguns ciutadans. “Estic indignat amb aquests alcaldes que es creuen que saben més que ningú i que amb les seves decisions afecten a tota Catalunya, sense ni tan sols havent consultat amb els seus propis veïns”, “Que no siguin tan hipòcrites i ho diguin clar, que aposten per l’ energia nuclear i pels 6 milions d’ euros que rebran”; aquests eren alguns dels comentaris que es podien sentir d’ entre les 200 persones que es manifestaven a les portes del consistori mentre a dintre se celebrava el ple. Algunes més, mig miler, i una mica més lluny, a Barcelona, es concentraven també dimecres al vespre a la Plaça Sant Jaume per rebutjar la candidatura d'Ascó al cementiri. El símbol de l'energia nuclear fet d'espelmes il.luminava el centre de la ciutat comtal. Membres de grups ecologistes com Greenpeace, Tanquem les nuclears i Ecologistes en Acció, cridaven consignes com 'Nou regidors no poden decidir el futur de tot un país' i 'Centrals nuclears ni a les Terres de l'Ebre ni enlloc'. “Les Terres de l’Ebre sempre han estat solidàries amb Catalunya. Ara cal que la veu de tota Catalunya es faci sentir aquests dies en contra del cementiri nuclear” afirmaven veus republicanes. Una solidaritat que, com s’ha vist, no s’ha fet esperar. Per tant, davant la obvia 'manca de consens territorial i social' existent, polítics i institucions ja han posat en marxa el procés per aconseguir desestimar el projecte; la proposta de resolució que comentàvem del tripartit i la petició de l'equip de govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre al Departament de Governació i als serveis jurídics del Servei d'Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona un informe que estableixi quin és l'organisme legitimat per impugnar el ple de l'Ajuntament d'Ascó. El president de l'ens comarcal, Bernat Pellisa, ha assegurat que, si l'informe reconeix que el Consell Comarcal pot fer-ho i dóna 'suficients garanties', l'ens ho durà a terme. També CiU ha estat en el punt de mira de molts per formar part l’ alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, del partit. Els convergents mostraven el seu “no” contundent a la instal.lació, recordaven que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment” i emplaçaven el President Montilla a pronunciar-se. Aquest ja ha mostrat el seu rebuig, però recorda que és l'estat qui prendrà la decisió final.

Ascó, a Tarragona; Yebra a Guadalajara; Villar de Cañas, a Conca; i sembla, ara, Santervás de Campo, a la província de Valladolid, que podria ser el quart candidat a acollir el magatzem nuclear. Afortunadament per a les Terres de l’Ebre, a Ascó li surten competidors, i a l’igual encara no està tot decidit.

L'associació de municipis nuclears confirma Ascó i Yebra com a candidates

Foto: cincodias.com

L'encaixada de mans dels alcaldes d'Ascó i de Yebra, representa el principi de la cursa per acollir l'anomenat Cementiri Nuclear. Tots dos han viscut situacions convulses els darrers dies per l'oposició veïnal però avui han rebut el suport decidit de l'Associació de Municipis Nuclears, amb l'excepció dels alcaldes de Flix, de la fatarella i de Corbera d'Ebre. Ascó, a Tarragona, Yebra a Guadalajara, i sembla que Villar de Cañas, a Conca, tot i que aquesta no forma part de l'Associació de Municipis Nuclears. A Ascó li surten competidors. Una bona notícia per al president de la Generalitat, José Montilla, que ha manifestat el seu rebuig a la candidatura d'Ascó perquè Catalunya ja contribueix sobradament a l'energia nuclear. Avui, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha replicat les paraules de Montilla afirmant que Catalunya consumeix més energia nuclear de la que produeix.

Sant Carles de la Ràpita a FITUR

Sant Carles de la Ràpita s’ha presentat enguany a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR) amb un nou distintiu d’excel•lència turística, el que li atorga el Col•lectiu de Cuina La Ràpita-Delta de l’Ebre, que ve a sumar-se al d’Estació Nàutica. Així, la promoció del municipi com a destinació turística ha anat més enllà de la seva presència a l’estand de la marca Terres de l’Ebre i ha tingut un protagonisme especial dins l’espai de Turisme de Catalunya.

Ascó diu SÍ

Foto: EFE

Ja és una realitat. Tot i les manifestacions i veus contràries de tot un territori, l'Ajuntament d'Ascó ha aprovat, per set vots a favor i dos en contra, la seva candidatura per acollir el magatzem nuclear. Han estat els quatre regidors de Convergència i Unió, el del PSC i dos regidors independents els que han donat el sí. L'alcalde ha defensat aquesta decisió, que ara està en mans del govern espanyol, per garantir el futur del municipi i perquè està convençut que no hi ha riscos. Només dos edils, independents, han votat en contra perquè diuen que s'ha menystingut l'opinió d'alguns ciutadans. El rebuig s'ha estès als veïns del municipi i unes 200 persones s'hi han manifestat en contra mentre se celebrava el ple.

Altre cop en el punt de mira...

foto:www.eitb24.com

Més de cinc-centes persones han assistit aquest dimecres al vespre a Móra d'Ebre a l'assemblea informativa organitzada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), per debatre sobre la possible ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Catalunya, i en concret a Ascó (Ribera d'Ebre), municipi que podria presentar-se com a candidat per acollir-lo. L'acte ha comptat amb la presència de nombrosos càrrecs electes de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, que han coincidit en expressar el seu rebuig a la possible instal·lació al territori de l'anomenat cementiri nuclear. L'assemblea ha acordat dur a terme diverses manifestacions contra el MTC.

Les il.lusions que ens mouen... vídeo de presentació per un concurs de la tele ;-)

Revifa el foc d' Horta... Analitzem els fets fins avui...

El subdirector general operatiu dels Bombers de la Generalitat, Joan Rovira, i el cap de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre, Félix González, han explicat aquest dijous tots els detalls de l'informe tècnic elaborat sobre què va passar exactament a l'incendi d'Horta de Sant Joan, com es va gestionar l'emergència i perquè es va produir la tragèdia. Es tracta d'un informe extens, rigorós i molt documentat, que incorpora el testimoni de bona part dels professionals que van treballar en l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com la transcripció de totes les comunicacions durant l'incendi i un gran volum d'imatges gràfiques. L'informe conclou que es va tractar d'un accident «imprevisible i inevitable» perquè les ratxes de vent de molta potència i els nuclis de tempestes propers no previstos, sumats a l'orografia de la zona i la impossibilitat d'utilitzar mitjans aeris per culpa del vent, van crear unes condicions excepcionals que van causar la tragèdia. Aquestes declaracions explicatives es feien desprès que sortís als mitjans de comunicació la noticia que era que a les quatre i sis minuts de la tarda del 21 de juliol del 2009, quan l'equip de sis bombers del GRAF situats en primera línia del foc que cremava els Ports, alertava per primera vegada que estaven en perill. Sis minuts més tard trucaven a la seu de Lleida, explicant que no obtenien resposta. A les cinc de la tarda, el centre de comandament deixava de rebre senyal dels bombers. L'última comunicació que es rebia era de l'únic supervivent: «Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar». I és que la realitat és que, desde que dissabte passat s’aixequés el secret de sumari del cas, i dilluns d’aquesta mateixa setmana el conseller d'Interior, Joan Saura, compareixia al Parlament per donar explicacions sobre la detenció dels dos suposats autors de l'incendi, dos joves veïns de la zona de 27 i 26 anys que segons la investigació engegada pels Mossos d'Esquadra de les Terres de l'Ebre haurien encés foc a terra tot i estar prohibit; i les paraules de l'advocat de la família d'un dels cinc bombers que van perdre la vida assegurant que la jutgessa de Gandesa que portava el cas tenia indicis per considerar que el foc havia estat intencionat i no accidental; cada dia hem anat coneixent més dades i reaccions envers el tema. Dades contradictòries, retrets, impotència, acusacions, enganys, equivocacions, hipòtesis, crítiques, insinuacions...

La «dura» realitat, però, és que els veïns d'Horta de Sant Joan reviuen aquests dies el malson en què es va convertir l'incendi als Ports, el passat mes de juliol. Amb tot, les sensacions d'ara són noves ja que, malgrat la tristor en el record per la mort de cinc Bombers, se senten alleugerits perquè afirmen que el temps els ha donat la raó. L'admissió per part del Govern que hi podria haver errors en l'informe que assenyalava un llamp com la causa de l'incendi, reafirma el que, des d'un principi, van dir alguns veïns d'Horta, que asseguraven que el foc s'havia originat a la zona del Mas del Pixantó, a un quilòmetre del Pinar de Don Pedro, lloc on se suposava que hauria caigut el llamp. Mentre d’una banda, no s’han escatimat esforços per intentar conèixer la veritat dels fets, d’altra els diferents partits polítics han carregat fort contra el Govern de la Generalitat.

S’ha criticat la 'desinformació i la confusió' 'per tapar els problemes de coordinació, s’ha parlat de la incompetència d'alguna gent', s’ha exigit el perdó pels errors que es van cometre i possibles dimissions... Però el fet important aquí, discrepàncies apart, és que es faci la feina ben feta, es conegui la realitat dels fets i els culpables de l' incident adquireixin les responsabilitat oportunes davant la magnitud de la tragèdia.

Un aniversari molt especial

La parròquia de l'Aldea commemora el seu 850é aniversari. Canal Te parla amb mossén Víctor Cardona sobre la història d'aquesta i els actes de celebració programats per aquest 2010.

Els Bombers van situar l'origen del foc d'Horta a 800 metres d'on va caure el llamp

Foto: Elperiodico.com

L'incendi d'Horta de Sant Joan es va originar a 800 metres del punt on va caure el llamp. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe de 436 pàgines que els Bombers van entregar al jutge de Gandesa que porta el cas i que ara s'ha conegut gràcies a l'aixecament del secret de sumari. La ubicació de l'inici de l'incendi doncs coincideix amb la investigació dels Mossos que situen en aquest mateix lloc el punt on els dos joves detinguts haurien fet foc. Un foc que la jutgessa considera que hauria estat, segons tots els indicis, intencionat. De ser així, els dos detinguts podrien ser també acusats de cinc homicidis imprudents. Precisament la fotografia publicada avui pel Periódico és una prova més que demostraria la intencionalitat de les seves accions. Es tracta d'un dels dos detinguts fotografiat minuts després d'haver presumptament encès el foc al bosc. Els Mossos d'Esquadra van poder recuperar aquesta i 14 fotografies més que els joves van fer aquell dia, tot i haver-les esborrat de la càmera. Les noves informacions han estat molt ben rebudes pels veïns d'Horta de Sant Joan que des del primer moment ja van posar en dubte la versió oficial del llamp donada per la Generalitat. L'informe dels Bombers descobreix també que la situació de l'incendi va ser tant complicada el dia en que van morir els cinc Bombers de Lleida que va 'posar al límit' el dispositiu d'extinció del foc posant en risc' fins a un centenar d'efectius.

La jutgessa té indicis per considerar que l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser intencionat

                                                Foto: Segre.com

L'advocat de la família d'un dels cinc bombers que van perdre la vida en l'incendi d'Horta de Sant Joan, ha assegurat, que la jutgessa de Gandesa que porta el cas té indicis per considerar que el foc va ser intencionat i no accidental com asseguren els dos detinguts. De confirmar-se aquest extrem, se'ls podria acusar d'homicidi involuntari, el que els suposaria una pena de fins a 10 anys de presó. L'advocat de la família Espinet també està estudiant si la gestió dels responsables del dispositiu per apagar l'incendi va ser la correcta ja que, tot i que des de la Generalitat sempre s'ha qualificat de 'impecable' els familiars 'no ho tenen clar'. Gràcies a l'aixecament del secret de sumari, les famílies dels bombers morts tindran més indicis per decidir si tramiten o no una acusació contra la administració. D´altra banda, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha defensat que el treball dels agents rurals en l'anàlisi de les causes de l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser 'exhaustiu, científic i rigorós' i ha assegurat que el passat juliol l'única hipòtesi era que un llamp havia originat el foc. Després que els Mossos d'Esquadra hagin detingut dos joves com a presumptes autors de l'incendi, Baltasar ha defensat que no hi ha va haver 'precipitació' i ha descartat dimitir com a conseller de Medi Ambient així com depurar responsabilitats per aquest cas.

L' Incendi d'Horta

El conseller d'Interior Joan Saura compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre la detenció dijous passat dels dos suposats autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan on van morir cinc bombers. Es tracta de dos joves veïns de la zona de 27 i 26 anys que segons la investigació engegada pels Mossos d'Esquadra de les Terres de l'Ebre haurien encés foc a terra tot i estar prohibit. També s'ha sabut que anteriorment tots dos havien estat contractats per la Generalitat per la neteja dels boscos i que fins i tot un d'ells havia treballat com a Bomber. Se'ls imputa, entre d'altres, cinc delicte d'homicidi per imprudència. Així doncs, la nova investigació contradiu la versió oficial que el Govern va donar pocs després dels fets que situava com a fortuïtes les causes del foc. Les contradiccions entre totes dues versions ja han aixecat les crítiques de l'oposició que titlla el Govern d'incompetent i d'haver enganyat.

El president de la Generalitat, José Montilla, ja ha respòs les crítiques lamentant que des de l'oposició no es feliciti als Mossos per la investigació. En una entrevista als Matins de TV3 Montilla també ha explicat que 'els primers indicis' apuntaven que el foc havia estat provocat per un llamp, 'però que va ser després quan es va continuar investigant' quan s'han trobat noves dades que apunten que el foc va ser intencionat'.

Fava o figureta?

Una pastisseria ens obre les portes per conèixer l' el.laboració del tradicional Tortell de Reis. Una de les primeres sortides de l' any dels informatius amb molt bon gust!

Primers fets que marquen l' entrada d' aquest 2010

La portada de l’últim MésEbre abans de vacances deia “Els Reis ens portaran una vegueria”. Han passat reis, i la realitat és ben diferent. L’aprovació de l’avantprojecte havia de ser el passat 5 de gener, i no fou així. Ara, les últimes notícies que ens arriben al respecte és que el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, admet que la llei de vegueries no té data d'aprovació i que es no pot saber quan s'aprovarà la llei després que el president de la Generalitat, José Montilla, manifestés davant dels consellers que la llei no s'aprovarà fins que estigui madura i que només ell decidirà quan s'inclourà a l'ordre del dia de Govern. La vegeueria de les Terres de l’Ebre havia de ser una de les de primera creació, per tant, les reaccions no s´han fet esperar. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, considera que l'ajornament de la llei de vegueries demostra que el tripartit «és un govern en descomposició». Segons Bel, el PSC, ERC i ICV no estan negociant si tiren endavant la llei, sinó com s'ho faran perquè semble que el govern vol les vegueries, però sense deixar prou temps perquè la llei siga aprovada pel Parlament. L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, entén que no es pot tirar endavant l'avantprojecte de llei de les vegueries sense comptar amb el consens dels diferents territoris. Amb tot, la llei es queda en «stand by». També el conseller de Governació a l’Ebre, Carles Pasqual, ha comentat a MésEbre que des de el Departament lamenten la decisió i resten expectants amb molta prudència i esperant futurs aconteixements. «El que no ni ha és voluntat política, i això és el principal que es necessita. A més, les posicions tant viscerals i provincialistes de diferents territoris i alcaldes no han ajudat a aquesta aprovació».

Primers fets que marquen l' entrada d' aquest 2010

El proper dia 12 de gener es realitzarà l'apagada analògica de la televisió a les Terres de l'Ebre. Però, la pregunta és... estem tots preparats? Per assegurar-se que sigui així, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha instal•lat, aquests dies, a diversos indrets del territori ebrenc, una caseta informativa on els interessats i curiosos que s'hi han acostat han pogut trobar informació sobre la Televisió Digital Terrestre, merchandising variat, i dos televisors, un amb TDT i l'altre sense, per poder veure la diferència. D’ altra banda, el Ministeri d'Indústria també informava, aquesta mateixa setmana, de les dates exactes de l'apagada a les zones incloses en la segona fase del procés de transició a la TDT. Així que el que abans eren rumors i especulacions, ara ja és un fet, Canal TE començarà a emetre en digital a partir de la setmana vinent. Tot i les peticions requerides, ja fa algun temps, per part de l' audiència, no podia ni ha pogut ser abans… I és ara, amb l' acord ja assolit i contracte sobre la taula firmat per part de les 4 parts interessades, que a partir d'aquesta «definitiva » data ja podran començar a emetre a totes les Terres de l'Ebre els quatre canals de televisió digital terrestre que van obtindre la concessió en el seu moment. A banda de Canal TE, del qual parlem, per ser el primer en donar el pas, els altres concessionaris de la TDT local al territori són l'empresa editora del setmanari La Veu de l'Ebre, Canal Català Ebre i Ebre TV, el canal públic que hauria d'impulsar un consorci d'ajuntaments. Els quatre operadors, que emetran conjuntament pel múltiplex 34, hauran de compartir els costos per transportar el senyal. Una reunió a Barcelona, fa aproximadament un mes, va posar els principals problemes que hi havia «digitalment» parlant al territori; tant els problemes polítics i econòmics del canal públic com la delicada situació empresarial de Canal Català Ebre. Aquests eren, fins al moment, els dos obstacles principals que havia de superar la TDT local del territori per encegar-se. Problemes, sembla, aparentment resolts, que donen pas a que si vostè abans no podia gaudir de la programació de Canal TE per haver jubilat fa temps la televisió de tota la vida, a partir de la setmana que ve, ja la trobarà al seu canal del comandament. Seguint amb els criteris de la televisió des de el seu naixement, ara fa ja tres anys, però incrementats amb els propòsits que es fan per al 2010 i la millora de qualitat que ens permetrà, a partir d'ara, la nova tecnologia. Per la part que ens ocupa aquí, al nostre territori, seria i és interessant que totes les llars estiguin adaptades ja, a hores d’ara, a la TDT, per poder sintonitzar el primer canal que passarà a emetre en digital a l’Ebre, com hem dit, Canal TE, sempre al servei de la proximitat i a l’actualitat «de casa nostra».

Deixem enrere un any difícil... un 2009 que, sens dubte, passarà a la història com l' any de la crisi econòmica. Un any on moltes empreses s' han vist obligades a tancar portes i acomiadar molts treballadors, deixant en una futura incertesa laboral a moltes famílies de tot Catalunya. Ràbia, impotència, fragilitat... són molts els adjectius que podríem utilitzar per definir el que ha viscut gran part de la societat aquests 12 últims mesos. La meva feina a Canal Te, al capdavant dels seus informatius, m’ha permès viure gran part d' aquests moments i sentir-me partícip de la impotència de les persones que tenia a l’altre costat de la càmera. També han hagut altres moments importants... la continua lluita de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per defensar "lo nostre"; la feina tampoc gens interessada de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya davant els repetitius successos "ja gairebé de risa" de les central que tenim aquí prop; la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia davant, sembla, l' imminent Projecte Castor; les reivindicacions constants de les millores connexions amb la resta dels catalans; l' estació ferroviària de primer ordre de l'Aldea... No direm que hem aconseguit poc...però podem aconseguir molt més.